Poques entitats eivissenques han arribat als cinquanta anys d'existència. L'Institut d'Estudis Eivissencs ja forma part d'aquest restringit i selecte grup. Hem assolit aquesta edat provecta que dóna el mig segle de vida. Segur que els setze patricis que es reuniren el 8 de gener de 1949 en el despatx de l'alcalde d'Eivissa com a Comissió Gestora del projecte, no pensaven que al cap de cinquanta anys ens reuniríem, per continuar amb més força, la seua iniciativa.

La Societat Cultural i Artística Ebusus va fer una decisiva aportació al projecte: la cessió de la revista IBIZA, que editava des de l'any 1944. Aquesta contribució es completava amb l'oferiment de les persones que formaven el cos de redacció de la revista i de la Comissió de Cultura de la Societat. La revista havia de passar a ser l'òrgan de l'Institut i l'aval perquè l'Institut es pogués incorporar d'immediat al Patronato José María Quadrado, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, com a institut d'estudis locals. El nostre agraïment cap a Ebusus el volem fer patent exposant a les seves sales, durant uns dies, l'exposició Història Gràfica de l'Institut: 1949-1999. Dues veteranes institucions agermanades des de l'origen.

La corporació municipal de l'Ajuntament d'Eivissa, en la reunió plenària del 28 de febrer d'aquell ja llunyà any de 1949, quedà assabentada de l'escrit que s'envià al Patronato José María Quadrado, de data 10 de febrer, amb la petició de sol.licitud d'adscripció, el 28 de març l'Ajuntament aprovava el reglament de l'Institut i començava la seua llarga i fructífera trajectòria.

D'aquella primera etapa ens resta una valuosa col.lecció de revistes IBIZA, segona època, i una esplèndida col.lecció de llibres d'autors com: Antoni Costa Ramon, Josep Costa Ramon, Enrique Fajarnés Cardona i Isidor Marí.

L'Institut recobra nova vida a partir de 1970, quan un grup de jóvens rellancen la institució. Els antics membres del primitiu Institut fan el traspàs als jóvens i continuen tots ells de socis. Marià Villangómez és la persona que amb "discreció" fa costat als nous dirigens. La defensa de la identitat pitiüsa, del nostre patrimoni cultural i natural, són els objectius que es marcà aquest grup. I aquesta defensa no es podia fer més que vindicant en primer lloc la nostra llengua. Generacions d'eivissencs han aprés a estimar la llengua de la mà de l'Institut. Aquest és el gran mèrit de l'Institut, per damunt de moltes altres importants i decisives actuacions.